• Els dos germans. Representa l’adéu a l’època rosa. El tambor, element típic d’aquella etapa ja no entre de ple a la composició, donant pas al gerro i les flors que representen l’època gosolana. Les dues franges dels fons representen una novetat

• Els dos germans. Pintat posteriorment. Apareixen colors més terrossos. El fons es divideix en dues franges. Les ombres es redueixen

• Els adolescents. Experimentació lúdica amb el classicisme. Cames desmesurades respecte a l’amplada dels braços. Influències de l’art mediterrani arcaic. No hi ha ombres. Accentuació dels contorns. Apareixen les primeres icones amb els dits “tipus”.Les figures semblen estar posant, són com de ficció.

• Parella d’adolescents. Influències clàssiques, hel•lèniques i gregues. Espatlles dislocades, braç esquerre d’escorça impossible. S’alteren els cànons, asimetria , desproporció. Coloració ocre forta, com les terres roges de Gósol.

• Tors de noia. Uneix el nu, una  bellesa femenina serena, dòrica i enigmàtica amb els gerros i objectes de ceràmica donant-li un poder evocador. Desapareixen els plans il•lusionistes. Escenari sense fons. Només existeix el pla vertical. Rostre sense identitat. No hi ha anècdota, no hi ha espai, no hi ha temps.

• Gran nu dempeus, Nu amb les mans creuades. Treballs emmarcats en el classicisme, encara no representen la modernitat que Picasso està buscant. Presencia  incipient de la màscara, amb el ulls i el nas tipus

• La toaleta. Motiu picassià típic. Dones amb l’alçat “tipus”: dones amb els braços aixecats darrera el clatell rentant-se o arreglant-se els cabells. Influències greges. Contrast del cas nu/ vestit , noia rossa/ morena

• Estudi per la toaleta. Més moderna. Radicalització de l’ocre vers el negre. Simplificació dels trets de la cara cap a la simple insinuació.. Proposta moderna amb possibilitats que Picasso explotarà més endavant.

• L’harem. Preludi del que serà el primer quadre cubista: Les senyoretes d’Avingnon. Pintat dos mesos abans que aquest famós quadre,L’harem es considera el primer treball modern de l’artista el qual  deixa darrera tots els plantejaments decimonònics. Dinàmic, fresc, impetuós, lúdic, experimental i molt pensat. Repetició múltiple d’una figura (la Fernande), en diferents seqüències, creant un espai antiil•lusionista, idea que dos mesos després s’enllaçarà amb el cubisme.

• Tres nus. Dislocació de la composició. Anotacions expressant un cúmul d’idees  que assalten l’esperit de Picasso

• Boix de Gósol. Primera escultura que fa Picasso. A la manera que feien els pastors, amb un tros de boix. Influències de l’art romànic, de la talla de la verge de Sta. Maria de Gósol.

• Fernande amb mocador. Un pas més cap el primitivisme. Mocador emmarcant un rostre hieràtic, ben definit construït a base d’icones (ulls nas, pòmuls tipus). Desproporció i amputació de membres(no té coll ni esquena).

• Nu estirat. El rostre es radicalitza quant a hieratisme. Autisme del cap respecte al cos, el qual queda enganxat al cos com un collage

• Dona rentant-se Estudis, preparacions per l’Harem

• Noia fent-se la toaleta  Estudis, preparacions per l’Harem

• Dona rentant-se  Estudis, preparacions per l’Harem

• El venedor de flors. Influència del Greco i de Chagall. Dislocació en les formes.

• Fernande amb mantellina. Quadre d’intel•ligència compositiva. Experiment formal i enginyós: coincideix el cap de la Fernanade amb el cim del Pedraforca. Contrast entre els ocres i el blau de Gósol.

• Fernande sobre un mul. El Pedraforca està al fons. Ens il•lustra en la manera cóm es viatjava a Gósol amb matxos. Curiosa ornamentació de l’animal.